Leonor Serrano i Pablo (1890-1942) : feminisme i pedagogia a Diana / Isabel Carrillo, Eulàlia Collelldemont
Carrillo i Flores, Isabel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 423-448 : il. (Memòria oral i biografies) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La comunicació se centra en l'obra Diana o l'educació d'una nena (1934), a fi de realitzar un estudi sobre les idees manifestes subjacents al feminisme defensat per Leonor Serrano, així com sobre la seva plasmació en la pràctica pedagògica. L'estudi d'aquesta obra emblemàtica ens permet recórrer pels topants del feminisme de l'Estat republicà. Un feminisme que s'estructurà a partir de la reivindicació d'unes polítiques per a la igualtat de drets, la dignificació de la dona i, alhora, la creença en els valors de la maternitat i la cura. Tres aspectes que trobaren el seu lloc en aquella pedagogia feminista que reclamava l'accés a l'educació de la dona però que, al mateix temps, mantenia una escola i un currículum diferenciats en la formació de les nenes i les adolescents. Aspectes tots ells que es poden observar tant en el text escrit com en les manifestacions gràfiques o en les activitats proposades. Fet i fet, aquesta obra destaca no només per la seva explicitació del pensament de l'autora, Leonor Serrano, sinó també per oferir un acabat unitari en què paraula, imatge i suggeriments mostren una línia de continuïtat que se sosté al llarg de les tres obres que componen Diana.

Joana Colom, entre la pedagogia i la política : vida d'una mestra en la República, la Guerra Civil i l'exili / Natàlia Carbonell i Ros, Carla Ferrerós i Pagès
Carbonell i Ros, Natàlia


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 407-422 (Memòria oral i biografies) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu de la següent comunicació és exposar la trajectòria vital de Joana Colom Llach (1899- 1997), una mestra empordanesa que va destacar per exercir una pedagogia amb idees avançades i per la seva vinculació amb la ideologia comunista. Colom va treballar de mestra titular a Maials (Lleida) entre 1924 i 1927, a Ràfol de Salem (València) entre 1927 i 1931, i al Patronat Escolar de Barcelona entre 1931 i 1939. El febrer del 1939, quan el seu marit Hilari Arlandis, fundador i director de l'escola de comissaris polítics de Sant Cugat del Vallès, va morir en un bombardeig a Figueres, es va exiliar primer a França i de seguida a la Unió Soviètica, on va exercir de mestra a refugiats espanyols fins al 1947, que és quan va poder tornar a París. Dos anys més tard, el 1949, es va instal·lar a Pau (Bearn) fins al fi nal de la seva vida, on va fer de professora d'espanyol a l'Escola Normal de la ciutat. La biografi a de Joana Colom l'hem reconstruïda principalment a partir d'unes memòries que ella mateixa va enregistrar a mitjan anys setanta i de dues entrevistes fetes a la seva filla Vera, actualment resident a Pau.

Mestra i militant en temps de guerra (1936-1939) : el cas de la Júlia Serra / Cindy Coignard
Coignard, Cindy


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 393-406 (Memòria oral i biografies) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article estudiarem la tasca educativa que va desenvolupar Júlia Serra -militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i mestra a Girona en temps de la Guerra Civil espanyola-. Gràcies a entrevistes que li vam fer, parlarem primer de la trajectòria que va seguir en els àmbits escolar i familiar per entendre les seves conviccions i motivacions respecte a l'àmbit educatiu. Després, analitzarem el testimoni per mostrar com el tema educatiu es converteix en un motiu recurrent i memorable: quines experiències va viure Júlia Serra a l'escola com a mestra? Què va passar amb la Guerra Civil pel que fa a l'ensenyament? Quines van ser realment les condicions d'educació a la ciutat de Girona en aquesta època? En definitiva, veurem les accions i activitats de Júlia Serra com a militant política. De fet, aquesta dona va ser una militant destacada del POUM i va tenir un rol important en el si del partit marxista gironí, especialment en la premsa i la ràdio. Així, podem considerar que, en certa manera, amb els seus articles va tenir un paper educatiu envers altres militants del partit, i veurem en quina mesura.

Àvies : memòria viva de l'escola de la postguerra / Raquel de la Arada Acebes
Arada Acebes, Raquel de la


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 371-391 (Memòria oral i biografies) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Per iniciativa del Consell de Dones de l'Hospitalet, des del curs 2008-2009 i amb l'objecte de recuperar la memòria escolar i educativa de les àvies de la ciutat, es va elaborar una enquesta que permetés a l'alumnat d'educació secundària i del cicle superior de primària de tots els centres educatius del municipi participar en aquest projecte. Com a professora de secundària d'un institut de l'Hospitalet vaig ser convidada a prendre part d'aquest projecte fent de dinamitzadora, i ha estat al llarg del curs 2009-2010 quan l'he pogut implementar amb el meu alumnat. Entre els objectius que es persegueixen amb l'aplicació de l'enquesta destaquem els següents: realitzar un exercici de memòria per part de les àvies, afavorir el diàleg intergeneracional de l'àvia amb la néta o el nét i comparar l'experiència educativa i escolar de les àvies amb la seva pròpia vivència, entre d'altres. Aquesta comunicació pretén donar a conèixer una experiència d'aprenentatge a partir de la memòria de persones pròximes a l'alumnat. Ens interessa no tant pels resultats de la recerca sinó per la introducció dels joves adolescents en la metodologia històrica, a més de constatar el coneixement del passat com a eina imprescindible per entendre el present i projectar l'esdevenidor.

Carme Mestres i Rosa Wendenburg : dues mestres emprenedores en temps difícils / Clara Wendenburg
Wendenburg, Clara


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 333-351 : il. (Memòria oral i biografies) 
Resums en català, castellà i anglès.

Carme Mestres Molons (1902-1996), de procedència humil i orfe de pare, va estudiar per mestra. Durant la Guerra Civil va exercir a l'escola Ferrer i Guàrdia de Barcelona, fins que es va fer càrrec d'una colònia de 30 nens refugiats a França. De retorn a Barcelona, muntà una petita escola que va funcionar fins l'any 1961. Amb l'ajut dels seus fills, que més tard van estudiar magisteri, intentà oferir una educació semblant a la dels temps de la República. La seva fi lla Rosa Wendenburg (1928- ), després d'haver treballat en una escola de traductors i intèrprets a Alemanya, obrí l'Acadèmia Logos d'espanyol, i català clandestinament, per a estrangers. En anar a viure a Sant Celoni, fundà l'Escola Ginebró (1968) seguint els principis de l'Escola Nova. De la Ginebró en va ser directora, mestra i cuinera. Avui, amb 82 anys, conserva tot el caràcter d'una mestra emprenedora.

Esbós biogràfic de Maria de las Mercedes Usúa Pérez / Maria de les Neus Ruiz Jaume
Ruiz Jaume, Maria de les Neus


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 353-370 (Memòria oral i biografies) 
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La present comunicació pretén realitzar una primera aproximació a la figura de Mercedes Usúa, professora i directora a l'Escola Normal de les Balears. María de las Mercedes Usúa Pérez va néixer a Barcelona el 20 de març del 1887. L'any 1906 va obtenir el títol de mestra de grau superior a l'Escola Normal de Valladolid i el 1909 va ingressar a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, on l'any 1912 va assolir el grau de mestra normal en la secció de ciències. L'any següent, va aconseguir una plaça com a professora numerària a l'Escola Normal Femenina de les Balears. Durant la seva estada a l'illa, va compaginar la tasca docent a la càtedra de matemàtiques amb el desenvolupament de la funció directiva, primer de l'Escola Normal Femenina (1913-1931) i després de l'Escola Normal de Magisteri Primari (1931-1936). Després de la Guerra Civil, període en el qual exercí a diferents indrets de la geografia espanyola, va reingressar a la Normal balear, on va enfrontar-se a un consell de guerra i a un expedient de depuració, malgrat els quals va continuar exercint la docència i amb el temps fins i tot la direcció de l'Escola Normal fins al 1957, any en què es va jubilar.